1.Quina és la caracterització que es fa d’en Manelic per boca del Josep s del mateix Manelic en les escenes III i VI de l’acte 1?
En Josep el presenta com una persona aïllada del món corromput, la terra baixa, es a dir, la terra on les persones deixen de ser bones per naturalesa. Per això diu que en Manelic és un tros de pa, perquè mai ha conegut el mal fer de l’home ni les seves males intencions. Per tant en Manelic és una persona enganyada i manipulada.
També se’l presenta com un “beneit” i un “rucàs”, pel fet de no haver conviscut amb els homes i no haver vist mai cap dona.
Ell mateix diu que hi ha tanta gent com si fossin a Núria quan només hi ha la gent del poble, cosa que evidencia el fet de no haver estat mai en contacte amb la civilització. Ell és un home del camp i diu que trobarà a faltar els gossos.
Només amb les seves expressions s’aprecia que és una persona vulgar.
2. Resumeix els fets de la vida de la marta i el Sebastià que ells mateixos donen a conèixer en l’escena VIII de l’acte I.
La Marta va conèixer de ben petita el Sebastià i ell se’n va apoderar, com de tot el que estava en les seves terres i propietats.
Entre la Marta i el Sebastià hi ha un amor passional, que ha portat a perdre la herència del seu oncle, que la desheretat per culpa de la seva relació amb la Marta. Enganyant en Manelic i casant la Marta pot cobrar l’herència i solucionar els deutes i problemes econòmics que ofeguen al cacic.
El Sebastià enten l’amor com una possessió més i té atrapada a la Marta amb el seu confós amor passional i sexual
3. Explica la visió de “terra baixa” i de la “terra alta” que es dedueix del diàleg de la Marta i el Manelic en les escenes de l’acte II i III.
La “terra alta” és un lloc pur, no corromput per la societat i les malícies de les persones. A la naturalesa, aïllats, les coses s’entenen diferent i tot es pot perdonar: “que allà es perdona tot... fins los cossos en la neu se conserven: ves que faran les ànimes”, es a dir que l’ànima de cadascú queda pura i es conserva dels pecats i de les maldats que provoca viure en societat. Es a dir, que l’home és bo per naturalesa, és la societat la que el confon i el fa obrar malament.
La “terra baixa” per contra és la terra corrompuda on les penes, els enganys i les maldats de l’home són el pa de cada dia de la societat empobrida.
4. En la seva darrera intervenció, Manelic al·ludeix a la mort del llop. Per què? Creus que es reflecteix un canvi de caràcter i l’actitud de Manelic en els actes II i III respecte al I? Encara que tens poc material per decidir-ho, en quins aspectes concretaries el canvi?
En Manelic compara en Sebastià amb un llop, que té sota control i amenaçades a totes les ovelles del ramat. Tothom està subordinat al cacic amb por del que pugui decidir o causar una acció en contra seva.
En Manelic canvia durant l’obra. Al començament és innocent i viu tranquil en el seu món natural, però acaba descobrint la maldat de l’home i no podrà viure mai més en pau sabent, el que hi ha fora de les seves muralles de naturalesa.
